Arquitectura otomana

L'arquitectura otomana és l'arquitectura desenvolupada durant l'Imperi Otomà, la qual va emergir a Bursa i Edirne als segles xiv i xv. Es va desenvolupar a partir de l'anterior arquitectura seljuk i va ser influïda per l'arquitectura romana d'Orient, iraniana,^[2]^[3] com també per la Mamluk islàmica després de la conquista de Constantinoble pels turcs otomans.^[4]^[5]^[6] Durant almenys 40 anys, les creacions arquitectòniques romanes d'Orient com l'església d'Hagia Sophia, serviren com a models per a moltes de les mesquites otomanes.^[6]^[7]

L'arquitectura otomana va arribar a una gran perfecció i excel·lí en l'harmonia en la construcció entre els espais interiors i els exteriors, com també en l'articulació entre la llum i les ombres, les voltes, semivoltes i les columnes. La mesquita es va transformar d'una cambra petita i fosca amb les parets cobertes amb arabescs a un santuari d'equilibri estètic i tècnic, refinada elegància i un toc de transcendència divina.

Avui dia, es troben les restes de l'arquitectura otomana en certes parts dels seus antics territoris sota decadència.^[8]

↑ Judith., Herrin,. Bizancio : el imperio que hizo posible la Europa moderna. Barcelona: Debate, 2009. ISBN 9788483068144.
↑ Seljuk architecture, Illustrated Dictionary of Historic Architecture, ed. Cyril M. Harris, (Dover Publications, 1977), 485.
↑ Architecture(Muhammadan), H. Saladin, Encyclopaedia of Religion and Ethics, Vol.1, Ed. James Hastings and John Alexander, (Charles Scribner's son, 1908), 753.
↑ Necipoğlu, Gülru. Muqarnas: An Annual on Islamic Art and Architecture. Volume 12. Leiden : E.J. Brill, 1995, p. 60. ISBN 978-90-04-10314-6. OCLC 33228759 [Consulta: 20 agost 2007].
↑ Behrens-Abouseif, Doris. Islamic Architecture in Cairo: An Introduction. Leiden ; Nova York : E.J. Brill,, 1989, p. 29. ISBN 90-04-08677-3 [Consulta: 20 agost 2007].
↑ ^6,0 ^6,1 Rice, John Gordon «The Europeans: A Geography of People, Culture, and Environment». The Professional geographer. Guilford Press, 57, 4, 2005. ISSN: 0033-0124 [Consulta: 20 agost 2007].
↑ Grabar, Oleg. Muqarnas: An Annual on Islamic Art and Architecture. Volume 3. Leiden : E.J. Brill,, 1985. ISBN 90-04-07611-5 [Consulta: 20 agost 2007].
↑ Çevikalp, Mesut «Historian Kiel spends half century tracing history of Ottoman art». Today's Zaman, 27-08-2008 [Consulta: 17 setembre 2008]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-09-12. [Consulta: 23 abril 2015].

[1] Judith., Herrin,. Bizancio : el imperio que hizo posible la Europa moderna. Barcelona: Debate, 2009. ISBN 9788483068144.

[2] Seljuk architecture, Illustrated Dictionary of Historic Architecture, ed. Cyril M. Harris, (Dover Publications, 1977), 485.

[3] Architecture(Muhammadan), H. Saladin, Encyclopaedia of Religion and Ethics, Vol.1, Ed. James Hastings and John Alexander, (Charles Scribner's son, 1908), 753.

[muqarnas12-4] Necipoğlu, Gülru. Muqarnas: An Annual on Islamic Art and Architecture. Volume 12. Leiden : E.J. Brill, 1995, p. 60. ISBN 978-90-04-10314-6. OCLC 33228759 [Consulta: 20 agost 2007].

[5] Behrens-Abouseif, Doris. Islamic Architecture in Cairo: An Introduction. Leiden ; Nova York : E.J. Brill,, 1989, p. 29. ISBN 90-04-08677-3 [Consulta: 20 agost 2007].

[european-6] 6,0 ^6,1 Rice, John Gordon «The Europeans: A Geography of People, Culture, and Environment». The Professional geographer. Guilford Press, 57, 4, 2005. ISSN: 0033-0124 [Consulta: 20 agost 2007].

[7] Grabar, Oleg. Muqarnas: An Annual on Islamic Art and Architecture. Volume 3. Leiden : E.J. Brill,, 1985. ISBN 90-04-07611-5 [Consulta: 20 agost 2007].

[8] Çevikalp, Mesut «Historian Kiel spends half century tracing history of Ottoman art». Today's Zaman, 27-08-2008 [Consulta: 17 setembre 2008]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-09-12. [Consulta: 23 abril 2015].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]